dijous, 22 de novembre de 2007

Tocar la figa

Ahir tots els mitjans es feien ressò de l’incident que es va viure a l’Audiència Nacional durant el transcurs de la vista oral als dos primers encausats per la crema de fotos del monarca espanyol. El jutge central de la sala penal, José María Vázquez Honrubia, va suspendre el judici durant 10 minuts en veure que necessitava un intèrpret, atès que els acusats volien declarar en català. Després d’un seguit de contradiccions del magistrat, que si ell no tenia el privilegi de conèixer la llengua –en un to sarcàstic- , que si ell si l’entenia però la secretària no, va acabar per etzibar un “con 30 años cualquier ciudadano conoce y habla perfectamente el castellano”. I es va quedar tant panxo.

El magistrat fent una interpretació ultraconservadora, amb un petit error inclòs, de l’article 231 i següents de la Llei Orgànica del Poder Judicial, va recordar el fet que tenim el dret i el deure de conèixer la llengua castellana, i no el revés, i que per tant no era necessària la utilització d’un intèrpret tal com havia demanat l’advocat dels acusats perquè els acusats podien parlar amb castellà. El magistrat però, va obviar que els acusats tenen el dret d’usar la llengua oficial de la seva comunitat autònoma sempre que el tribunal tingui jurisdicció en tot l’estat espanyol. I aquest és el cas. Encara que el l’Audiència Nacional estigui a Madrid és un òrgan que té jurisdicció a tot l’estat, i per tant, totes les llengües oficials en llurs comunitats poden ser usades amb normalitat en els procediments judicials d’aquesta cambra.


Per altra banda, remarcar que a l’Audiència nacional compten amb un servei de traducció de caràcter fix amb una bona colla d’intèrprets. És més, un judici amb aquestes connotacions era més que probable que els acusats reclamessin expressar-se amb la seva llengua. Això no fa més que demostrar que el magistrat volia tocar la figa.
Tothom s’envalentona enfront els catalans, però aquí calladets que encara ens tocaran el rebre. Un poble estrany, on la gent de la por en diu seny, on cada dia et sents moralment trepitjat, humiliat i demanant perdó quan la gent no et comprèn. I encara se’ns pregunta per què ens sentim incòmodes?

Diuen que val més el farciment que l’indiot. El magistrat s’ho va prendre al peu de la lletra. Tot un espectacle morbós amb un final feliç, ai! volia dir amb una sentència express. En una societat en la que tenim el fast-food i la sopa instant, per què no podem tenir sentències models en 30 minuts?
Fos quina fos el resultat de la vista, digui’n el que digui’n aquests peluts, la sentència ja estava lligada i ben lligada. Una programació de la qual ja es va queixar recentment els dibuixants de la revista el jueves.
Així, sense haver entès les declaracions dels acusats, ell mateix magistrat havia declarat que no tenia el privilegi de conèixer la llengua catalana, els hi va imposar una multa de 2.730 euros després de retirar la pena de presó. Ja tenim una sentència model per espantar els cargols que es mengen la col.
L’advocat defensor va declarar el mateix dia que pensa recórrer la sentència al·legant una flagrant violació de la tutela judicial efectiva.


Malauradament, en pocs dies de diferència hem vist passar pel portal gris de l’Audiència Nacional a dibuixants de còmics i membres del col·lectiu independentista. Una porta que condueix a les clavagueres més grises i profundes del nostre sistema penitenciari que ens va deixar la mala herència del passat, i per la qual han passat islamistes, els Gal i la colla de Mario Conde entre d’altres. No n’estant fent un gra massa?

5 comentaris:

obelix ha dit...

Davant d'aquest text l'únic que puc dir-te és que m'has deixat sense paraules.

Salut i llibertat!

Anònim ha dit...

Vivim en una dictadura democràtica espanyola, o en una democràcia dictatorial espanyola.

¿Què podem esperar d'un TOP (el franquista Tribunal de Orden Público) al que sols li han canviat el nom pel de Audiencia Nacional?

La sentència, una forma més de robatori econòmic de l'Estat contra els treballadors i pencaires catalans.

Robatori, això sí, "legal".

Josep Cabana ha dit...

Doble injustícia per aquests nois.
Primer els multen per cremar unes fotos. Cal recordar que no han fet mal a ningú.
I ara, l’estat vulnera els seu drets reconeguts pel mateix estat.
Quina confiança es pot tenir en un estat que és incapaç de complir les seves pròpies normes? Què vulnera els drets dels seus ciutadans ?
Hi ha una dita castellana que hauríem d’aplicar. La cita és aquella que diu “suma y sigue”.
Cada dia ens fan algun greuge, de més o menys grandària, però el llistat de greuges és molt llarg. Quin serà el greuge de demà?
Només hi ha un camí. A què esperem per agafar-lo?
Salutacions i independència.

Joaquim ha dit...

M'ha agradat molt la teva frase de << un poble a on de la por se li en diu seny >>. Em sembla que representa fil per randa el comportament dels catalans (si més no de la majoria). I és que com a poble a la primera de canvi ens mostrem capcots, acobardits i perquè no dir-ho ... mamasigales, quan qualsevol xitxerel·lo espanyol se'ns planta al davant.

Ens diuen que la rauxa l'hem de controlar, que amb ella no s'arriba enlloc; que és el seny el que "algun dia" ens durà a un estatus de felicitat nacional interior plena; però el temps passa i "qui dia passa any empeny"; i tal dia farà 300 anys.

Potser serà l'entorn pel que em moc, però cada dia veig que la gent està més convençuda, que els joves no tenen por, i que tard o d'hora ho aconseguirem.

dissabte 1 de desembre, tots a la mani ha dit...

http://www.decideixodecidir.cat/spip.php?article29

Dissabte, 1 de desembre, tots i totes cap a la manifestació de Barcelona. 17.00h., Plaça Catalunya de BCN.
Davant el caos de la RENFE i de les infrastructures de l'Estat. Organitza: Plataforma pel Dret de Decidir.