dilluns, 9 de febrer de 2009

A sant de què

Els calendaris blanencs enguany presenten una malaurada novetat. El dia de Sant Esteve perd el color roig festiu i s’inclina cap el negre del dol. I tot, en memòria de les importants pèrdues materials i econòmiques que va provocar l’històric temporal, i sobretot, en respecte pel neguit viscut per la gent del mar que, durant el llarg, feixux i esgarrifador dia de sant Esteve, van defensar amb cos i ànima les eines, el negoci, i el pa de cada dia.

Dit això, tots sabem que les presses són males conselleres, i més a Blanes, que per desgràcia de tots, tenim a la retina incomptables exemples. Per això, anem a pams. Ningú nega la necessitat d’ampliació del port, ni abans del temporal, ni ara. Ara bé, tampoc cal que signem un xec en blanc, i menys als temps que corren, per enllestir un projecte d’impacte ambiental amb la coneguda fòrmula del pim-pam-pum, o del barrim-barram que sembla que ha estat la fórmula utilitzada.

D’aquesta manera, des de el passat 16 de gener, dia en que es va publicar el projecte i l'estudi d’impacte ambiental, aquests documents resten a disposició dels ciutadans per la seva consulta, i qui ho desitgi, o més ben dit, el valent que s’hi atreveixi, pot efectuar-hi al·legacions. Caldran llegir prèviament les 1.500 pàgines d’estudis, teories, presumpcions i avisos. L’administració, curant-se en salut i evitant qualsevol debat, i en compliment del seu bonic i estimat principi dels mínims, ens concedeix, el trist i ridícul termini d’un mes per presentar al·legacions.

Un cop més queda palesa la voluntat de les administracions, si tenim en compte que la Llei parla de termini mínim. Fer i desfer a la seva conveniència i necessitat, amparada amb el silenci absolut, la manca d’informacó i solament maquillada, i de cara a la galeria, pel compliment dels requisits merament formals de publicació als butlletins oficials.

No entrarem a valorar, bàsicament per què no en som de tècnics a casa, si a conseqüència del nou espigó, els corrents marins variaran, si la gran massa de posidònia es veuran afectada, si minvarà encara més la sorra de la platja, si les espècies marítimes tocaran el dos, si el penya-segat del convent patirà desprendiments i si aquest caurà al cim de Santa Anna, ara bé, el que resulta innegable, que és un projecte que afectarà paisatgísticament Blanes, i que com totes les obres, aquestes afectaran el seu entorn. Per la qual cosa, aquestes s’han d’efectuar amb la màxima cura, respecte pel medi i amb el menor impacte possible, i més encara en aquest cas, si tenim en compte, que el projecte està aprovat des de el 2004. Per que tot això sigui possible, crec que, sense presses, cal seguir escrupolosament tots els tràmits i realitzar tots i cadascún dels estudis que siguin pertinents amb el temps que s’escaigui.
A sant de què, venen les corredisses ara? Doncs, de Sant Esteve, Sant Esteve, nou patró, a partir d’ara, i per alguns, de la nostre vila. Ah, i sense oblidar l’inestimable ajuda de l’Il·lustre Conseller Nadal, el qual tots recordem pel seu currículum d’errades i desgràcies d’autèntic "prime time", el qual en un afany de protagonisme i d’oportunisme electoral va prometre obrir la calaixera màgica i rescatar el projecte oblidat i inacabat.

A la resta dels blanencs, que deu ens agafi confesats! O el que és el mateix, que el CEAB hi posi seny!

2 comentaris:

Josep Cabana ha dit...

ei!!!!!!!!!
Quina alegria.
després ey llegeixo.
Molt content de la teva tornada.
Salutacions

Josep Cabana ha dit...

Hola.
És cert el que dius. Cal fer les coses be, i les coses demanen temps, però a Blanes, tenim certa tendència a allargar les coses de tal manera, que no s’acaben fent, o es fan malament (l’illa de Blanes o la ciutat esportiva)
Salutacions