dijous, 8 de novembre del 2007

En segon terme

Després que el govern de Blanes pengés d’un fil, o això ens volien fer creure, els resultats de la reunió de militància del PDB va assegurar la governabilitat , almenys per un temps més, de l’actual equip de govern. Amb els vots a favor del 81 % de la militància, els seus dos regidors continuaran a dalt de la poltrona del passeig de dintre, tot i el malestar d’un d’ells, però marcant l’agenda política dels pròxims dies amb dos objectius clars: Matisar el pacte de govern d’una banda, i per l’altra tocar el crostó a esquerra. I és que l’actuació d’esquerra en l’afer de David Meca, no ha agradat gens ni mica, i ara contra-ataquen en un dels punts que més dolen a esquerra, la Casa del Poble. La Cooperativa la Blandense està en joc, tard o aviat es tindran de prendre decisions, i el PDB sembla que no els hi caldrà menjar moltes cues de pansa per tenir present qui va fer possible la pèrdua del joguet Meca. Ja vindra’n...

Amb tot aquest ball, la nova portaveu d’Esquerra, Conxita Boldú, s’afanyava a recordar que els famosos 50 punts són un acord amb CIU, i per tant el PDB en quedaria al marge. Sense perdre els estreps i amb contundència, amb un pèl de demagògia també s’ha de dir, ja havia replicat al PDB.
Són molts els rumors que afirmen que després de la marxa de Joan Puig, EUIA i PSC temptejaran a la “nova esquerra”. Tot i que per activa i passiva s’ha dit des de Esquerra que són les famoses bases qui té la paella pel mànec a la secció local, i no pas els líders, a ningú se li escapa que hi haurà un canvi, com a mínim de formes, important.


La Conxita va ser la gran damnificada dels pobres resultats d’Esquerra. Sempre des de l’ombra del gran emperador, o des de l’aixopluc del omnipresent Puig, la seva feina –en un segon terme- sempre va ser valorada positivament, fins i tot pel PSC després de la sortida del govern d’Esquerra en la passada legislatura.
Lluny de la polèmica, deslleialtats, dels micròfons, la Conxita aporta un tarannà tranquil que esdevindrà positiu per el Ple, similar al que té Quim Valls. De mica en mica, veurem com és una formiga, treballadora incansable i ferma amb les idees i el seu esforç. A la Conxita però, li manca carisma i fins i tot confiança per encapçalar un gran projecte. Potser el seu lloc és el treball a l’ombra, on els flaixos vagin dirigits a un altre. Potser compartir parella amb en Joan Puig li ha sigut bo per aquesta qüestió. Tot i això, ens demostrarà a tots, que és possible una altra forma de fer política. Lluny de la crispació, el paper que més coneix, defensant a tort i a dret el que sigui.

Significarà doncs, un canvi radical amb l’estil d’Esquerra a Blanes durant els últims anys. Aquest canvi d’estil els pot beneficiar si tenim en compte el paper que juguen dintre l’actual govern municipal. Serà difícil, per no dir impossible, que accepti les dentetes que li puguin fer tant el PSC i EUIA. No li agrada el protagonisme ni les bombes informatives -si us hi fixeu, fins i tot comento el tema de la Conxita en aquest article en segon terme-. Estabilitat, dolça estabilitat, benvinguda a Esquerra, i de retruc a Blanes !
Malauradament, de piròmans al Ple, encara en quedaran uns quants...

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Haig de dir que ERC porta la política de pactes que marca la seva militància.
Tant Joan Puig, com Conxita Boldú, com qualsevol altre representant o portaveu d'ERC s'han de cenyir en aquest sentit a les decisions preses per les assemblees d'ERC.
Això no treu que tant en Puig, com la Conxita, com la Carme Valls, com en Jordi Esteve, com en Josep Cabana, i com cada un i cada una dels altres militants d'ERC (no els enumeraré tots perquè seria llarg) tenen les seves opinions i criteris personals, com és lògic.
A l'hora de pactes amb altres forces, en Puig ha fet allò que la militància d'ERC vol. I amb na Conxita també serà així. Perquè afortunadament, a dintre d'Esquerra, la militància és decisiva.

Demanaria als periodistes en general que no menyspreessin, "ninguneasen" (en cast.), ni menystinguessin les accions i decisions de tot un col·lectiu de persones molt respectables com són els blanencs, homes i dones que col·laboren activament i militen amb ERC (col·lectiu de persones tant discret com eficaç i efectiu, com el de na Conxita).
Bona tarda.

Anònim ha dit...

No dubtem que les decisions importans es prenguin amb la militancia, pero el dia a dia el marca el cap de llista. No ens entabeneu.No saveu el que vol dir compromiç.

Anònim ha dit...

Aquí ningú entabana ningú.
En aquest article que comentem de Tal-comraja i en el corresponent link-notícia a Diari de Girona, es dona a entendre que, un cop la Conxita substitueixi a en Puig com a regidora, el camí s'aplanarà per al pacte amb PSC-PSOE i EUiA.
¿Qui ho sap això? ¿És una notícia periodística contrastada deontològicament amb fets i amb proves?

La política de pactes d'ERC no depèn de la Conxita, d'en Joan o de qualsevol altra única i exclusiva persona militant.

Depèn de l'assemblea d'ERC.

I d'allò que democràticament decideix l'assemblea d'ERC, quan els militants d'ERC surten per la porta de la Casa del Poble cap a fora al carrer, ho assumeixen col·lectivament.

Perquè prèviament, a dintre, en el debat, cadascú ha exposat la seva opinió personal, amb tots els matisos i llibertat (punts de vista que en general són bastant coincidents per voluntat pròpia d'uns i altres, ja que si no hi haguessin coincidències, estariem parlant d'afiliats en partits diferents).

Anònim ha dit...

Se la menjaran amb patates!

Anònim ha dit...

Talcomraja ha escrit:

"Tot i que per activa i passiva s’ha dit des de Esquerra que són les famoses bases qui té la paella pel mànec a la secció local"

al article es deixa clar el que diueu la gen de erc. No us esbareu. Pero ja veurem com ara s'han acabat moltes cosas.

Anònim ha dit...

Home, canvi de caracter, i de manera de ser, òbviament, és clar, perquè cada persona té la seva personalitat, això és lògic.

Perquè això passa entre tots els polítics com entre totes les persones. No hi ha dues persones iguals. Passa amb en Puig i Conxita, com passa amb Trias i Carles Gibert, com passa amb Marigó i Joaquim Valls, com passa amb......

Ara bé, un altre tema diferent és la política de pactes, que en els comentaris de dalt s'ha dit pràcticament tot.

Anònim ha dit...

Deixeu de preocupar-vos del tema de la Cooperativa, aquesta es una amenaça que el PSC va intentar i va fracassar i el PDB ara vol tornar a intentar.

Des d'aqui els instem a veure si tenen aquests pebrots de tirar endavant l'amenaça.

fan pena.

Anònim ha dit...

Llàstima que en aquest bon article no li està acompanyant bons comentaris, com seria de tribut.

Anònim ha dit...

En què et bases per a afirmar que no són "bons" comentaris?

Pots aportar algun argument, un cop deixat anar el teu menyspreu?

Tant l'article d'en Tal-com raja (molt ben treballat), com els comentaris que se'n desprenen tenen en comú que aporten dades i arguments, és a dir raonaments.

Pots aportar algun argument?

¿O caldrà pensar que la "bondat" o la "maldat", lo bo i lo dolent de les coses, els bons i els dolents ho són en funció del que diguis tu (porque sí, porque lo digo yo)?

En l'argumentació està el quid de la qüestió i la riquesa del debat.