dilluns, 18 de febrer de 2008

Barrakes a sa costa!

Torna a l’odre del dia el problema de la ubicació de les barrakes. El passat estiu el que avui coneixem com a PDB, amb més o menys forma, van sentenciar de forma inapel·lable, que si aquests arribaven a tenir responsabilitats, canviarien la ubicació de les barraques de la festa major. Mans a l’obra, van començar una recollida de signatures, que amb menys o més sort, va aconseguir recollir un miler de signatures.

Ràpidament, la organització del Sacosta barrakes, va contrarrestar amb una altra recollida de signatures, aconseguint triplicar les signatures dels veïns en poc menys de quatre nits. Una organització que no viu d’esquena a la realitat i que coneix la problemàtica amb els veïns, al mateix temps que entén que la solució és un pacte per la convivència . Per aquest motiu, dies abans de la nova edició de barraques, van presentar accions simbòliques com eren regalar piruletes i xupa-xups amb un lema clar i contudent. Tanmateix, s’hi van afegir altres accions com regar tots els racons del camp de futbol a fi d’evitar que la gent hi formés col·loqui.

Accions simbòliques però amb un missatge contundent. El problema existeix, de difícil solució, però no per això, es deixarà de tractar. Es necessita una pluja d’idees per donar forma a un pacte per a la convivència entre veïns, on hi tinguin veu l'organització, els hotelers de la zona, entitats i l’ajuntament. Però recordem, que les barrakes duren cinc nits dels tres-cents seixanta cinc dies que té l’any. Altres, tenim camps de futbol, bars, escenaris, parcs o comerços que emeten tant o més soroll, i segurament constant durant tot l’any.


Diferents alternatives han entrat dintre la baralla, però de moment, sense trumfus ni asos guardats a la màniga, sembla que la cosa continuarà tal i com està. El gran problema de l’hipotètic canvi d’ubicació seria el desplaçament massiu de joves fins a les afores, amb tots els seus inconvenients. Vestir un sant per desvestir-ne un altre.

Recordem que les actuacions comencen tant punt acaben els focs d’artifici, i que en part, també ajuden a facilitar la necessitada sortida esglaonada dels visitants que ens arriben per gaudir dels focs. A més, si ara per ara, ja és tot un prodigi intentar sortir de la població durant la franja de les dues hores posteriors a l’acabament del castell de focs, imagineu-vos si hi sumem uns quants milers de joves que amb les seves vespinos, ara n’hi diuen scooters, i unes quantes caixes de mistos amb la “ L” penjada.

Tampoc hem de menysprear les gateres, ara n’hi diuen “tajes”, que el jovent acostuma agafar aquestes nits. Any rera any, tot i haver-hi instal·lat l’autobús de la sensibilització de consum moderat, les proves etíliques que s’hi realitzen, constaten que l’objectiu de molts és rebentar-lo. Perquè parlem clar, les barraques són el punt de paller del fenomen del “botellón”, que com tot, aporta defectes i virtuts. I la tornada a casa com seria?

Obviar que les barraques de totes les festes majors d'arreu de les comarques s’han convertit en un referent per el jovent serianegar la realitat. Les barraques esdevenen punt de trobada amb amics, coneguts, amb aquells amb qui vas perdent relació, amb velles amistats, amors del passat... En definitiva, entre amics, coneguts, saludats i estranys sota l’excusa d'un fil musical tot fent conversa entre cerveses feesques. I de moment, sense cap problema.

Les barraques són una bona plantofada als xats, fòrums i messengers que usurpen la vida de carrer als adolescents i joves. Entre alegries i lamentacions, el nostre jovent, després d’haver treballat unes quantes hores, i molts en un negoci turístic, busquen el seu aïllament, la seva evasió del món real i de tota la problemàtica que tenen el capdamunt, a la qual, no li una troben una sortida aparent. Cremats fins a rebentar amb l’horari laboral, el salari, el preu de l’assegurança del vehicle, el preu del lloguer, l’utòpia de l’emancipació, indignats amb el tantfotisme dels polítics, amb les despeses dels seus estudis, i mirant el rellotge perquè l’endemà al matí ja estaràn servint cerveses, i no cafès, tot aguantant aquells homes d'esquenes amples .

Ser jove no és cap delicte.

(fotografia de http://www.publiblanes.net/)

4 comentaris:

giroquim ha dit...

A veure si trobem una posició comuna doncs.

Marc Puig ha dit...

en la passada reunió de barrakes, es va dir a tots els membres de la organització de barrakes, que les barrakes es seguiran fent al mateix lloc de sempre, i de fet, ja hem començat a treballar en aquest especte.

Anònim ha dit...

Que fàcil és opinar gratuïtament!
M´agradaria que passessiu la setmaneta de les barrakes a casa meva, per anar a treballar després a les 6 del matí, entre vomitades, soroll i orins. Que bonic! El que no podeu fer es passr-vos pel forro la vida d´uns quants veins (algun inclòs ha perdut la feina per baix rendiment a la feina durant aquests dies...) Pren nota Marc Puig i col.legues. JA EN TENIM PROU DE VOSALTRES!!! ANEU A FER LA GRESCA A UN LLOC ON NO HI DORMI LA GENT!!!!

Anònim ha dit...

On son les solucions?? a la mariskada ke sestan foten els politiks a kan flores? o era fotre alla abaix barrakes i deixar de putejar a uns x putejar a uns altres ? vosaltres tambe uns altres subnormals kom ells .. si rekulliu signes sols x el vostre puto interés i a pendre pel kul n?
La llibertat d'una persona sakaba on komença la duna altre i aki tenim dret tots, en akest kas a dormir ki hagi de treballar x poder fer-ho en condicions i qui volguem anar de festa no haver de fer el kamí de santiago, pillar el kotxe ...
Dit aixo , señors de lajuntament una solució: UNES KUANTES LINIES DE AUTOKARS GRATUITS KADA X MIN. DURANT TOTA LA NIT. QUIM , MARK.. FEU PENA
PD: Nomes si kalkules el preu de gasolina de tots els dies d concerts x les lines ke si posesin resten suficients mariskades kom x negarsi.