dijous, 13 de setembre de 2007

El preu de fer-se gran

Totes les viles i ciutats tenen un tret característic ja sigui natural, artquitectònic o cultural que els fa ésser reconegudes arreu. Si quan parlem de Castellfollit de la Roca o de Besalú tothom té i recorda una mateixa imatge d'aquests indrets, Blanes no és menys i també té els seus racons. Així, a Blanes tenim com a símbols més característics el "castell" de Sant Joan, la península de Sa-Palomera, les nostres platges i/o els focs d'artifici.










Ara bé, al pas que anem, l'sky-line de Blanes a curt termini serà un altre de ben diferent. La nostra població, cada cop més, és més coneguda com a ciutat supermercat, ja que acollim fins a nou franquícies diferents, que no pas com a referent turístic de la zona. A més, quant ens endinsem a la població per l'entrada sud, en el seu pas pel polígon industrial, ens adonem que properament també serà coneguda pels "monuments publicitaris" adossats a les grans superfícies que els fan de temples.

Així, ens trobem que totes les grans superfícies tenen el seu gran monument. Com més alt, més gros i més llum tingui el nyap, més forta, més gran i més empenta tindrà l'empresa, o almenys això deuen pensar. Em resulta del tot increïble que l'Ordenança reguladora de les instal.lacions publicitàries de Blanes no faci esment a cap limitació concreta sobre aquests grans rètols lluminosos que creen un impacte visual incomprensible i desmesurat. Aquesta ordenança anacrònica, només fixa una limitació que resulta ser massa flexible, i per tant, ineficaç. Així, la limitació prevista és que el rètol publicitari no pot causar molèsties per sorolls, enlluernaments o altres motius no especificats en el seu entorn. Així doncs, no trobem ni una altura màxima, ni dimensions, ni restriccions de pes, ni res de res.

Per si no fos prou ambigu tot plegat, per a l'obtenció de la llicència, la normativa esmenta que caldrà la redacció d' un projecte arquitectònic que contingui tota la informació justificativa referent a la situació del rètol, disseny del elements, característiques i l'adequació a l' entorn. Queda palesa doncs, que ens trobem davant una normativa massa flexible que produeix inseguretat producte d'aquesta flexibilitat.


Aquesta normativa tant laxa ha beneficiat l'aparició d'aquests "monuments". No són ni l'estàtua de la llibertat, ni el Cristòfor Colom de Barcelona, són de colors més vistosos, amb llums més cridaners i el que és més important, font de reclam per omplir la caixa. Dintre d'aquests "monuments" s'emporta la palma el senyor del bricolatge. Calia fer un rètol de quatre pisos? calia que es veiés des de a dalt de tot dels Pavos, des de Mas Cremat, des de St. Joan, des de la girola dels focs? Qui va atorgar la llicència no podria haver limitat l'alçada, l'amplada o haver tingut més vista? o com sempre hem de pensar amb els interessos econòmics que hi podem trobar al darrera?

Si aquest és el preu per fer-se gran, jo vull tornar a ser petit!

3 comentaris:

L'Alquimista ha dit...

Molt bon article, felictats.

Anònim ha dit...

Us heu fixa't que damunt del nou restaurant La Toscana del poligon, gent hi ha gent vivint, s'han muntat uns pisets... No sé fins a quin punt es legal...

Anònim ha dit...

S'ha comentat que són uns pisets adaptats pels treballadors d'una coneguda discoteca blanenca, que el propietari els hi va guardar...