dimarts, 18 de setembre de 2007

Les aparences són males companyies


Lamentablement, comença a ésser normal que el PSC voti a Madrid en contra de les Seleccions Catalanes, de la maneta del seu germà gran, el PSOE, i del PP. Avui, els seus vots han resultat decisius per a bloquejar la Proposició de Llei de Ciu i Esquerra per a la modificació de l'actual Llei de l'Esport, en el Ple del Congrés dels Diputats.

Això, no deixaria de ser anecdòtic si no fos perquè els simpatitzants, militants i càrrecs socialistes s'omplen la boca de ser defensors de les arrels catalanes i de ser sobirans respecte les decisions del PSOE. Tot això sembla reafirmar-se si donem un cop d'ull als estatuts del Partit socialista de Catalunya (PSC-PSOE) , on veiem que en principi el PSC gaudeix de sobirania i decideix la participació en els òrgans decisoris i representatius comuns amb el PSOE.
Tot i el que disposa en els seus estatuts, els fets reflexen unes altres veritats. El dia a dia d'aquest partit ha demostrat en primer lloc que no gaudeix de sobirania respecte del PSOE. En segon lloc es pot afirmar que han oblidat els seus principis ideològics, ètics i morals. Això ho practica no un "partidet" qualsevol, sinó tot un PSC, un partit que s'autoproclama com " hereus dels valors de la Revolució Francesa i amb les aspiracions del moviment obrer". Sort d'això que sinó...


Retornant al tema de les seleccions nacionals catalanes, sembla obvi que estem davant un problema d'objecció de consciència. Ara per ara, Catalunya necessita un màrtir, o uns quants, per aconseguir ser una selecció oficial. Em refereixo a tot un seguit d'esportistes d'elit que rebutgin formar part de la selecció espanyola. Un rebuig fonamentat amb el respecte envers la selecció espanyola, i al mateix temps, legitimada amb el fet de no sentir-se identificats amb el país que tindrien de representar. Per tant, l'esportista en qüestió tindria d'acollir-se a l'objecció de consciència regulada als articles 16.1 i 30.2 de la Constitució. L'objecció de consciència esdevé l'exteriorització de la llibertat de consciència, que tot i no ser un dret fonamental esdevé jeràrquicament superior a qualsevol regulació espanyola com l'anacrònica llei de l'esport.

Així, amb la legitimitat atorgada per l'objecció de consciència, els jugadors mai podríen ser sancionats per no participar amb la selecció espanyola, tot i l'incumpliment del deure jurídic d'acudir en cas de ser convocat, l'objecció en si seria una causa d'exhoneració de ls obligacions jurídiques similar el que succeeix amb els Testimonis de Jehovà i les transfusions de sang, per citar un exemple.

Per que tot això succeeixi, cal tenir present que són els jugadors qui han de fer el primer pas. Serà llavors, i no abans, que la societat ha d'exigir als polítics que actuïn, que regulin aquesta nova situació, i donin una sortida raonable als nous aconteixements. Per tant, primer necessitem màrtirs, després conscienciació popular i per últim actuació política en forma d'acció legislativa. Tot al seu temps, i sense ganes de protagonisme d'uns i altres, com malauradament passa ara. I si no és molt demanar, amb partits demagogs en aquests temes com el PSC, ben lluny.

14 comentaris:

Josep Cabana ha dit...

Et felicito pel article.
Es un article valent i que diu les coses com son.
La veritat es que sempre he cregut que els esportistes haurien de començar a prendre partit en aquest tema i no rentar-se les mans.
Es veritat que son els polítics els que han de fer la feina, però per trencar certs tabús, cal el recolzament de la societat civil. No n’hi ha prou en omplir el Nou Camp per nadal. Es necessari fer un acte de valentia i dignitat. I es cert, necessitem màrtirs, o qui sap, amb sort i si tots anem a una, no serien màrtirs sinó herois.
Avui he publicat al meu bloc un text sobre màrtirs i herois, demà pensava fer-ho sobre el tema del les seleccions esportives i la hipocresia del PSC respecte aquest tema (i d’altres)
M’has aixafat la guitarra :). Si no et sap greu, publicaré un link que dugui a aquest article.
M’ha agradat molt el teu escrit.
Salutacions i independència.

talcomraja ha dit...

Benvolgut Josep Cabana.

Desconeixia l'existència del teu blog.T'he afegit dintre els meus enllaços de la blogsfera blanenca. Si té algun inconvenient, es pot posar en contacte amb mi i el treuré.

Salutacions

Anònim ha dit...

A mi també m'ha agradat el teu article, amb el qual coincideixo, benvolgut veí.

Tanmateix, disculpa'm que parlaré d'un tema que no són les seleccions, tot i que JO TAMBÉ VULL SELECCIONS CATALANES OFICIALS. Però te l'he posat en aquesta entrada (la més recent) per tal que ho puguis arribar a llegir. És això:



QUÈ FAN A BCN I QUÈ FAN (ALGUNS) A BLANES:

Llegiu aquesta notícia sobre contaminació i respirabilitat de l'aire i la seva relació amb la salut humana........:

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2559691


Mentrestant a Blanes hi ha 8 regidors que volen arrassar els boscos del poble, arrassant la bossa i pulmons d'oxigen que els boscos del Vilar ens transmeten avui dia (les masses forestals netegen, filtren i purifiquen les partícules contaminants en suspensió de l'aire), i així augmentant la contaminació i la irrespirabilitat de l'aire, disminuint la salut i la qualitat de vida dels blanencs actuals i futurs, augmentant afeccions càrdio-respiratòries.

Jo també exclamo: Marigó dimissió!





Tema a part d'aquest, com he dit abans, també vull Seleccions esportives catalanes, que puguin participar en competicions oficals internacionals i homologades.

Gràcies per la creació del teu bloc i ànims.

Joaquim ha dit...

Obviament estic a favor de les seleccions catalanes i de tot allò que suposi un avanç cap al ple reconeixement internacional del nostre poble. Però discrepo en el fet que hagin de ser els esportistes els qui hagin de fer la primera passa. Si per alguna cosa cobren els polítics és per donar veu al poble; i si el poble vol seleccions catalanes, tan sols l'han d'escoltar. Tema a part seria si els polítics hauríen de tenir establert anualment una revisió al otorrinolaringòleg, perquè molt de cas al poble no en fan.

Discrepo amb el company del comentari de dalt per dues raons. Primera: La massa forestal és, efectivament una font de purificació de l'aire, però no siguem ximples, no vindrà de 10 arbres que hi ha al Vilar. El que no podem fer és cardar Hotels i edificis a tort i a dret i després per quedar bé, salvar quatre arbres. Crec, en aquest cas concret, que els ciutadans hi guanyarem si tenim millor xarxa de carreteres.

Segon: De l'únic que pot dimitir en Marigó actualment és de President de l'escala, (si és que viu en un bloc de pisos).

Independència.

Joaquim ha dit...

Per cert, l'expressió:
-Tinc que anar a ...
-Tenim que fer..
-Tenen que...
són barbarismes del castellà. L'estructura gramatical correcta en català és:
-Haig d'anar a...
-Hem de fer...
-Han de...

"El català correcte, porta'l"

Ànims!

Toni ha dit...

Permet-me que et comenti, Joaquim, que és una mentida monstruosa (o sigui un insult a la intel·ligència dels ciutadans de Blanes) l'afirmar, amb la frivolitat supina com has fet, que es tallaran tan sols "10" arbres per fer passar el desdoblament pel Vilar.

¿Heu vist l'estassada d'arbres del mateix desdoblament entre Les Mallorquines i Girona, passant per Caldes, Riudellots i Vilobí?

100 metres d'ample com a mínim multiplicat per uns 10.000 metres (10 km.) de llargada que van des de la cruïlla de Sant Daniel, passant pels FRONDOSOS boscos d'El Vilar fins arribar a Maçanet, obrint en canal i desertitzant totes aquestes immenses masses forestals.

Centenars d'arbres?
Milers. Milers.

Evidentment, no només ha de dimitir Marigó de regidor de l'Ajuntament i del seu endoll de la Diputació.
També has de dimitir tu, Joaquim i els altres 7 regidors socialistes restants de l'Ajuntament que calleu com tombes i aproveu aquest atemptat mediambiental i assassinat en massa d'arbres.

Toni ha dit...

Me n'oblidava, per millor xarxa de carreteres, quant al desdoblament de la N-II entre Tordera i Maçanet, ja hi ha l'opció Tordera (acceptada en un primer moment pel ministerio, fins que Nadal hi va ficar la grapa), itinerari més pròxim al traçat actual (per tant, amb MENYS impacte ambiental), i més barat en la seva execució.

L'opció Blanes pel Vilar és carregar-se el cor, pel bell mig entre Blanes i Tordera, obrir la ferida per a futures urbanitzacions, plans parcials, polígons comercials...

Josep Cabana ha dit...

Ei.
Moltes gràcies per enllaçar-me.
Jo també t’enllaçaré.
Salutacions.

Joaquim ha dit...

Company Toni,

L'opció Tordera com hauràs pogut comprovar va des de Maçanet de la Selva (Rest. Cal Coix) fins a mig camí entre l'encreuament de Can Bartolí i Sant Daniel. Per la qual cosa la tala d'arbres que s'ha d'efectuar vé a ser la mateixa que per l'opció Blanes (menys uns quants arbres). A banda d'això l'autopista C-32 s'allargarà fins a Lloret-Tossa travessant el riu Tordera i enllaçant igualment amb l'A2 en projecció. És a dir, que l'hermita de Lloret queda afectada igualment.

En conclusió, es faci el que es faci la tala d'arbres es farà. Tens dos opcions:
1.-Declarar-te ecologista 100% (més papista que el papa) i evitar que es talin els arbres que tu vulguis comptar. Això sí de la mateixa manera no et podràs queixar cada dia d'estiu que hi ha una cua llarguíssima de vehicles entre la C-32 i Lloret de Mar atravessant el nucli de Blanes. Tampoc recolzis el desdoblament de l'Eix transversal (Gironès, la Selva, Osona, Bages), ni la autovia en construcció Massanet de la Selva - Sant Feliu de Guíxols; tampoc el desdoblament a 3 carrils de l'autopista AP-7 als trams de Girona i Tarragona, ni el TGV direcció França, etc.
2.-o bé, acceptar que el progrés i la comoditat no són gratuits i que val la pena pagar un cost mediambiental minsu (comparat amb la massa forestal de Catalunya) per solventar problemes d'infraestructura.

En qualsevol cas, i malgrat el que puguis pensar, vaig ser present en una marxa en contra de l'opció Blanes (només i van assistir els veins interessats de Sant Daniel i quatre més) i durant tot un dia recollint signatures davant de l'ajuntament.

Què has fet tu sentat a casa?

toni ha dit...

Per començar, menteixes Joaquim, ja que no he estat assegut a casa, sinó que vaig assistir a la manifestació, he recollit firmes i he penjat pancartes de camí cap al santuari. He fet el que bonament he pogut. Si hagués pogut més, ho hauria fet sense dubtar-ho.

Jo et podria dir, ¿què hi feies a la manifestació si no creus en la seva causa?

Vas a una manifestació i després escrius el que escrius aquí, afirmant que l'opció Tordera té el mateix impacte que la del Vilar?
Ens prens per ximples, potser?

Si vas a una manifestació i no creus en la seva causa, estas interpretant un paper "teatral", bastant ridícul per cert, com el que ha interpretat pre-electoralment algun exalcalde que ara està endollat a la Diputació.

Davant el que dius altre cop frívolament que ambdues opcions són iguals, t'haig de dir que l'opció Tordera, només pel fet que passa més a prop del traçat actual, ja és menys agressiva cap al territori.

Les carreteres (i les vies fèrries), com més juntes, menys impacte. És incongruent mediambientalment fer carreteres paral·leles (amb similar funció, direcció i sentit de la marxa) paral·leles separades per només 2 o 3 o 4 km. de distància. Si s'acabés fent arribar l'autopista fins a Lloret (espero que no sigui així), ens trobem que en direcció de sud a nord i només en els 6 km. de distància entre Blanes i Tordera (arrencant de la carretera de Blanes a Tordera, hi haurà 4 carreteres quasi paral·leles, 4!!!: la d'accés Costa Brava actual fins a Lloret, l'autopista fins a Lloret, la que matxaca el Vilar, i l'actual N-II que surt de can Bartolí.
Massa carreteres ficades enmig del bosc, amb urbanitzacions pel mig (Sant Daniel, Mas Mora, etc., etc.), i futures especulacions urbanístique que els desdoblaments i vies interurbanes facilitaran.
Massa pressió sobre els nostres pulmons naturals. ¿O és que tu no tens pulmons? (pregunto).

El progrés no és la destrucció dels boscos. El progrés és fer les infrastructures amb el cap, no amb els peus. El progrés és compatibilitzar l'activitat humana de tot tipus, amb la protecció dels espais naturals.

Hi ha gent que defensava Pinya de Rosa, i els partidaris d'urbanitzar-la apel·laven al mal entès "progrés", igual com fas tu ara, quan no era progrés sinó especulació, negocis privats i exclusius per a uns pocs, a més que es carregaven el mateix que et vols carregar al Vilar: bosc.

Per la Plataforma per Pinya de Rosa també corria un tal Joaquim, regidor a l'Ajuntament llavors i ara, el qual té la teva mateixa postura, la de protegir els arbres a Pinya de Rosa i matxucar-los al Vilar.
Quina doble vara d'amidar, segons si el promotor de la destrossa sigui Ramos (CiU) o Nadal (PSC-PSOE), no?

toni ha dit...

No sé per qui ens has pres, Joaquim, però no som ximples: Llegeix el següent:

Si es mira un mapa o, millor encara, una fotografia de satèl·lit (per Blanes en corren, un dia la revista 'La Nota' en va publicar una en portada, i suposo que tant la Plataforma Salvem El Vilar, com a l'Ajuntament, com a Esquerra Republicana en deuen tenir)..., si es mira aquesta fotografia per satèl·lit del quadrant comarcal Blanes-Lloret-Vidreres-Maçanet-Tordera-Blanes, es pot percebre perfectament que l'opció de desdoblament per Tordera mai no farà tant de mal al medi ambient com l'opció Blanes pel Vilar.

Ja que l'"opció Blanes" es carrega boscos totalment verges, diguem-ne feréstecs i salvatges, -no-urbanitzats-, vist a vol d'ocell i a peu pla a terra, pel COR (corazón), per la part de major valor ecològic entre Blanes i Tordera.

Per entendre'ns, un exemple gràfic, comparem el conjunt boscós entre Tordera i Blanes, comparem aquest bosc, amb una persona.

Si per fer un desdoblament viari -necessari-, cal amputar un membre del cos d'aquesta persona (el cost mediambiental)..., fer-ho per l'opcíó Tordera és com tallar-li una mà...............,
Mentre que fer-ho per l'opció del Vilar, no és com amputar un membre, sinó com clavar una daga, una espasa que travessa el cor entrant per davant, pel pit i sortint l'espasa pel darrere, per l'esquena.

Una persona (un bosc) pot viure amb una mà amputada (opció Tordera), perquè s'afecta a la PERIFÈRIA del bosc (del cos).

Però una persona, (un bosc), no pot viure si li claven una daga al cor que la travessa de davant fins darrera.
Senzillament, mor.

Per a més informació, mireu mapes, fotos de satel·lit.
I aneu als boscos del Vilar, també s'hi pot anar a partir de la urbanització Sant Daniel (passant pels carrers interiors de la urbanització i sortint-ne cap amunt), o pel camí que va des de Sant Pere del Bosc fins al santuari del Vilar.

Informeu-vos de per on volen fer passar exactament el desdoblement (l'opció Blanes), recordeu que sols a uns METRES (no més de 600 o 700) del santuari del Vilar, això vol dir carregar-se MOLT, MOLT de bosc, però informeu-vos-en més acuradament i amb més concreció de per quins llocs volen fer passar aquest malanomenat desdoblamemnt.

Visiteu el bosc, comproveu com és, camineu, trepitgeu-lo, respireu-lo, coneixeu-lo, estimeu-lo.
Un cop allà situats, penseu que el volen fer desaparèixer, que el volen liquidar.

Toni ha dit...

Per cert, en comptes de l'autopista Blanes-Lloret, s'ha parlat d'una Ronda per sobre de Mas Cuní, Mas Borinot, Valldolig, també el més propera a la carretera actual d'accés Costa Brava Blanes-Lloret.
Tècnicament possible. Això sí, falta la voluntat.

¿Veus com hi ha alternatives a les cues a la carretera, alternatives que no són ni la mega-autopista trinxadora ni el desdoblament pel Vilar?

Però és clar, amb l'excusa del progrés i de les cues a la carretera, el que cal és que les concessionàries de les autopistes i les constructores facin els grans negocis i pilotassos.

I sobretot, obeir al gran cap Nadal.

Us esteu carregant el país, Joaquim. Ho sabeu. I no ho callarem.

Joaquim ha dit...

Toni,

Si insinues que sóc en Quim Valls del PSC t'equivoques.

D'altra banda, crec que hi han expressions que no es poden transmetre per escrit. A veure si ens podem arribar a entendre.

El que em vinc a referir és que sentimentalment entenc que hi hagi postures en contra del desdoblament pel Vilar (jo també vull que continui verd). Però objectivament, que és com tu començaves les teves intervencions en aquest blog; afirmaves que ens estavem carregant la massa forestal del país. És aquí on t'he reiterat vegades que t'equivoques, la massa forestal en termes absoluts serà la mateixa si es treuen un nombre X d'arbres d'un lloc per fer-hi una autovia, i d'altra banda es planten un nombre X d'arbres en un altre lloc proper o no del país. És a dir, l'article contra la contaminació de l'aire al qual feies referència en la teva 1ª intervenció, no exclou el fet que es tallin arbres si per contra se'n planten de nous.

Cosa a banda és si es vol o no conservar el paratge del Vilar.

Ens entenem?

toni ha dit...

Doncs d'això parlem, d'això Joaquim, del Vilar.

No es tracta només de sentiments. Es tracta de la raó, o sia, de la capacitat de raonar.
No ens podem carregar la poca natura que ens queda per pura "disciplina de partit", per dir-ho diplomàticament.

Els milers d'arbres que es tallaran als voltants, al llarg i ample de les muntanyes del Vilar, aquells milers d'arbres no seran replantats enlloc més, pròxim a Blanes. ¿On els vols replantar, carregant-te la superfície agrícola del delta de la Tordera? ¿Enderrocant el nucli urbà de Blanes?

Sisplau Joaquim, que som adults, sabem de què estem parlant, i amb coneixement de causa.

No siguem infantils, Joaquim: Parlem de Catalunya en general. I parlem de Blanes i rodalies -baixa Tordera- localment.
I del món si cal. Tot és important. Però cal començar per la lletra "A"; no per la "Z". Si un no té prèviament arreglada casa seva (Blanes, El Vilar), ¿com pot pretendre aspirar a arreglar el món?

Si la Generalitat vol fer aquella actuació contra la contaminació a nivell LOCAL a l'àrea metropolitana de Barcelona, és perquè, a més de "microclimes" que hi ha a l'interior d'un país, també hi ha ha "microàrees contamindes o no-contaminades", "microcomarques contaminades o no-contaminades", o municipis i rodalies on es pot concentrar millor o pitjor qualitat de l'aire que es respira.

No és la mateixa qualitat de l'aire, la que hi ha a Sant Adrià de Besòs, que la que hi ha al cim i voltants del Puigmal.

Jo vull que en el present i en el FUTUR l'aire de Blanes i rodalies (El Vilar, Ca la Guidó, vall de la Tordera, Els Pins, Mas Enlaire, Lloret de Mar, Tordera, Palafolls, Malgrat...) es pugui respirar.

Ho vull perquè visc aquí.

Perquè sóc d'aquí, perquè m'estimo el meu poble i perquè de manera racional, afirmo que, tant jo com els 40.000 habitants de Blanes tenim DRET a la SALUT.

La salut, també, preventiva.
A la qualitat de l'aire.

I perquè, si els meus fills ho decideixen així, puguin CONTINUAR vivint a Blanes.

Si llegeixes els meus dos llargs anteriors comentaris, comprovaras com n'és de diametralment diferent, en impacte ambiental, fer el desdoblament per Tordera, que fer-lo pel Vilar, Blanes.

Encara que llargs, llegeix-los atentament.