De camí cap a (la) Meca

Cada cop sembla més a prop l’acord de patrocini de Blanes amb el polifacètic David Meca. Aquest acord propiciarà, entre altres coses, que Meca llueixi al pit, o potser al cor, el logotip de Blanes quan practiqui l’esport que li va servir com a trampolí cap a la fama, la natació en la disciplina de llarga distància.

En David es va veure esquitxat per l’ombra allargada del dopatge. Així, durant el transcurs de la Copa del Món a Brasil de l’any 1999, va donar positiu per nandrolona (9,7 ng/ml), i va ser sancionat per la FINA ( Federació Internacional de Natació) a quatre anys de suspensió. Posteriorment, en David va recórrer la decisió presa per la FINA en base a un descobriment d’uns científics. Aquests, van demostrar que l’organisme humà pot produir metabolits de nandrolona de forma natural, i fins i tot en un nivell superior als permesos, producte del consum de determinats aliments com la carn de porc mascle i no castrat. Amb tot això en David va aconseguir reduir la sanció a dos anys de suspensió, sanció que per cert no va tornar impugnar.

Posteriorment, va interposar una demanda conjunta amb un altre nedador on posaven en dubte la compatibilitat de les normes comunitàries sobre competència i lliure circulació de les persones amb la normativa adoptada pel COI (Comitè Olímpic Internacional), que la FINA aplicava. Per tant, que quedi clar, buscaven temes purament legals per intentar escapolir-se de la sanció. Tot i comptar amb el famós Dupón com advocat, van perdre en primera i segona instància. Així finalment el 18 de Juliol de 2006, el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, va desestimar els recursos dels nadadors, fins i tot condemnant-los en costes.

Amb tot aquest merder pel mig va decidir fer un rumb a la seva trajectòria, i cada cop es va anar especialitzant en intentar reptes curiosos, impossibles però sobretot temptadors per els mitjans i els espectadors. N’ha fet de tots colors, i tot i que sembla més un “reallity” que altra cosa, ens tenim de treure el barret, o la barretina, davant seu. La fuga de la presó d’Alcatraz, remuntant el riu Guadilquivir de 90 km, creuar l’estret de Gibraltar i fins i tot intentar travessar el Llac Ness han estat les seves aventures. Ara la seva aventura és convèncer a tot un poble, que ell és una icona positiva per tal d’atreure turisme. Ho aconseguirà? Havent estudiat art dramàtic, havent fet de presentador, teatre... segurament complirà amb el paper, esperem però, que no els porti molls.

Ara només falta que ens presentin els números, amb pèls i senyals. Per què, renoi això és tot un serial, i tot apunta que pot durar més que el “Cor de la Ciutat”. Tant costa donar els números? Tantes clàusules, eufemismes, lletra petita té el contracte que es pensen que no l’entendrem? O són ells qui no l’entenen?
Penso però, que hi ha por, i molta. Les mossegades d’en Puig, les estripades d’en Marigó i Salmerón els han cohibit. Amagats sota l’ala, atrapats entre parets, els és impossible tornar enrera. Han de donar el pas. Que no veuen que sinó encara sembren més dubtes? Que tothom s’apunta a fer travesses ?

No sé si en David ens tornarà a la Meca del turisme, però del que sí estic convençut, és que per una banda s’ha començat la casa pel barret, i per l’altra, l’Ajuntament sembla una casa de barrets. Senyors, que no tenim sorra!