dilluns, 1 d’octubre de 2007

Salvar per salvar


Aquests darrers dies ha tornat a l’ordre del dia la protecció de Pinya de Rosa. Pinya de Rosa ha sigut i és el gran oblidat, tot i ser l’últim espai singular i verge que resta al terme municipal de Blanes. Consta de 50 hectàrees d’ una extensa àrea forestal frondosa amb les espècies de la flora genuïna del litoral selvatà, i a més hi conté un jardí botànic. Pinya de Rosa la situem entre les Cales Bona i Treumal.

Gran part del mèrit de tot el que s’ha aconseguit el té la plataforma Salvem Pinya de Rosa. Una plataforma constituïda l’any 2002 amb l'objectiu d'evitar, allò que semblava inevitable, la urbanització del paratge Pinya de Rosa. 18.000 mans alçades plasmades en firmes i papers fou el poder, gens despreciable, que presentà la Plataforma. Fruït de la mobilització, s’aprovà una Llei al parlament Català que declarà la finca Pinya de Rosa com a paratge natural d’interès nacional.
Posteriorment la plataforma aconseguí que la protecció s’elevés a la figura del Pla Especial d'Interès Natural (PEIN), tot i les controvèrsies existents en la delimitació d’aquest PEIN degut a l’afectació de Santa Cristina que en vol quedar exclosa. El temps dirà com acaba la cosa...

Així doncs, ciutadans i plataforma aconsegueixen el primer objectiu, protegir la finca. Ara bé, un cop la finca forma part d’un paratge natural d’interès nacional, la mateixa llei que regula aquests paratges exigeix quelcom a les administracions que s’ha incomplert de forma reiterada. Així, la Llei que regula aquests espais parla que les administracions tenen l’obligació de protegir aquests espais així com les espècies vegetals i la seva fauna, per tal d’evitar la possible degradació d’aquests recursos.

Tot molt bonic, però com sempre paper mullat. Salvar per salvar, res més. La finca continua essent un autèntic polvorí susceptible de patir un gran d’incendi producte d’un accident, descuit, o el que és pitjor per la venjança del totxo. No pot ser que en 4 anys, des de que ha estat declarada paratge natural, no s’hagi fet una gestió forestal sostenible a l’indret. Una gestió forestal és tota acció encaminada en estassar els matolls, aclarir el bosc, realitzar una tallada de millora de les plantes mortes, despelegrinatge de les suredes, tractament fitosanitari, adequació de pistes forestals i/o construcció de dipòsits d’aigua necessaris per tal d’extingir possibles incendis en la zona.

Quant tot estar ben encaminat, l’administració no s’hi pot posar-s’hi de cul i destinar els diners en altres prioritats perquè venen eleccions. En defensa d’aquesta s’ha de dir que, com a mínim, es van realitzar les franges antiincendis en les diferents urbanitzacions. Tot i que també s’ha de dir, que van començar molt i molt tard, ja endinsats en plena alerta pel alt risc d’incendi de la zona. Senyors, no cal portar la bandera de l’ecologisme més gran i alta per semblar el que no sou. Cal com han dit els vostres socis, en altres esferes, fets i no paraules. I en el bosc, més. Sinó, tots seran disgustos i lamentacions, recordem l’últim espai verge que té el petit nucli de Blanes.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Bastant d'acord amb el teu escrit, amb un parell de matisos. El primer, un afegitó, perquè en honor a la veritat, crec que qui va treballar -i no pas poc- pel paratge des de ja feia anys, durant i després va ser Esquerra Republicana i bastant en concret, en Joan Puig, les coses com siguin.
Segon matís, el què s'entén per "netejar" un bosc. Entenc netejar un bosc el fet de retirar vegetació morta que no hi fa res de bo i podria esdevenir combustible. Però no entenc com a "neteja" d'un bosc l'arrencar o tallar vegetació viva, siguin arbres o matolls, arbusts, plantes, perquè formen, de manera natural, part innerent de l'ecosistema.
Tanmateix, com bé dius, ara sembla ser que la cosa està aturada als despatxos de la Generalitat a Barcelona. Estic del tot d'acord amb tu que les coses no haurien d'anar tan i tan "despacio", parades, (com les de "palacio")
Salutacions, company.

talcomraja ha dit...

Estimat anònim. Com bé dius els matolls, arbusts o plantes també formen part de l'ecosistema. Però, resulta evident que la massificació en un reduït terreny provoca que ni unes ni altres facin mai res de bó.

Per tant resulta més adeqüat, "sacrificar" plantes per tal de deixar aquelles que per raons naturals tinguin més possibilitats de viure amb una fortalesa vista a cop d'ull, que no pas aquelles que neixen tortes, amb malalties, o bé que al ser invasores impedeixen que al sotabosc neixin nous arbres.

Crec que entre tots ens tindríem de treure del cap la idea que fer tales d'arbres és del tot perjudicial, ja que si aquesta es fa amb els criteris determinats per qualsevol Pla de Gestió Tècnic, sota les directrius d'un enginyer i d'un professional a la llarga l'acció resulta molt beneficiari pel bosc i les plantes conlidants.

La política no ha de ser tallar-los tots, sinó sel·leccionar i deixar la planta amb més futur, sense malalties, que no perjudiqui a altres espècies, i sobretot que permeti el desenvolupament dels arbres petits que s'obren camí. Si no fos així, tots els boscos serien arbres morts, arbusts, bardisses, que ofeguen la planta petita.

Salutacions

Joaquim ha dit...

Molt bon apunt sobre l'ètica ecològica Talcomraja.

Anònim ha dit...

Estaria bé que l'apliquessiu al Vilar, Joaquim, en comptes de carregar-vos-el amb el desdoblament.

Joan ha dit...

El vilar podria ser un altre exemple del que diu talcomraja. Unes propietats on fa molt i molts anys que no s'han portat a terme cap mena d'actuació amb un bosc brut i envellit. Hem de salvar el vilar, però no perquè passi a l'oblit!

un blanenc ha dit...

I és clar, per salvar El Vilar, cal treballar perquè el desdoblament de la N-II passi per Tordera.