Cara i creu

Darrerament quant donem un volt pel passeig, només estem pendents dels maltractaments que ha rebut i rep el passeig de s’Abanell aquests darrers dies. Tots, malauradament, ja ens hem acostumat en veure el passeig com un “Exin castillo”, destruït i oblidat durant l’hivern, mimat i ben guarnit durant l’estiu.
La política del maquillatge ha durat el que ha durat, però sembla que passarà a millor vida. La mar demana pas.

En el passeig tenim altres protagonistes. Uns protagonistes que en un principi tenien un bon paper. Fàcil, ràpid i il·lusionador per diferents segments de la població. Un ha triomfat, o com a mínim s’ha convertit en un bon referent. L’altre ha fracassat, i ho diem amb negreta, cursiva i subratllat! –encara que fos fruït de les presses-.

El gran triomfador és l’espai habilitat, anomenat Circuit urbà, per fer tota mena d’exercicis per la gran quantitat d’esportistes que cremen calories, nervis i emprenyades pel passeig de s’Abanell.
Entre tifes de gos, hom pot realitzar-hi tota mena d’abdominals, “steps” i flexions tot seguint les indicacions presents en cada una de les estacions programades d’aquest circuit. Anelles, baranes, bancs... i fins i tot, des d’aquest darrer estiu, una pista habilitada per practicar el vòlei platja. Tot un luxe si tenim en compte que també hi tenim un font. Sí, la típica font blanenca, molt aviat a la venda a totes les botigues de souvenirs de la zona. Una font de color negre, on hi surt un cap de lleó, el qual sembla que no li deixin dir ni ase ni bèstia, ja que té l’aixeta al bell mig de la boca.

Em resulta curiós no recordar quin govern va tenir la idea de habilitar aquella zona esportiva. Segurament, si algú hagués posat el crit al cel tots ens recordaríem de l’inventor, i posaríem el dit a la nafra.
Això sembla ser cert si donem un cop d’ull a l’altra protagonista del passeig. El que tenia de ser pal de paller, es va convertir en l’ovella negra de l’anterior tripartit blanenc.

El carril bici va tenir molts detractors des d’un bon principi. No pel fet de crear aquest espai necessari, sinó per les condicions d’inseguretat que reuneix aquest durant tot el tram. Tot i els retocs i la política de maquillatge que se li ha practicat mai ha acabat de quallar. Un carril bici que es converteix en un “scalextric” a l’alçada del pavelló, un carril bici que comparteix carrer amb els cotxes amb l’única separació d’un objecte lluminós i una gran línia de color groguenc pàlid. Tot una aventura endinsar-te per aquest carril que pot acabar a l’hospital, si un conductor obre la porta en el precís moment que el ciclista pedala “tranquil·lament” en el tram entre Sa Palomera i el Pavelló. Ja se sap toca a qui toca.

L’inventor d’aquest “scalextric” tothom el té present. Fins i tot podríem dir que el va jubilar de la política blanenca abans d’hora. No ho sabem. Però, ens serveix per pensar que desagraït que pot arribar a ser la feina del polític. Uns menjafestucs, com així els hem batejat en aquest blog, que són recordats per accions puntuals o errors de principiant, obviant els bons propòsits que devien tenir, i que alguna cosa devien encertar, encara que fos per casualitat. Encara que s’ha deixat cada tifa d’herència, que déu ni do.

Algú recorda l’inventor del passeig? I el d’enderrocar Es Piteus?

Tocar la figa

Ahir tots els mitjans es feien ressò de l’incident que es va viure a l’Audiència Nacional durant el transcurs de la vista oral als dos primers encausats per la crema de fotos del monarca espanyol. El jutge central de la sala penal, José María Vázquez Honrubia, va suspendre el judici durant 10 minuts en veure que necessitava un intèrpret, atès que els acusats volien declarar en català. Després d’un seguit de contradiccions del magistrat, que si ell no tenia el privilegi de conèixer la llengua –en un to sarcàstic- , que si ell si l’entenia però la secretària no, va acabar per etzibar un “con 30 años cualquier ciudadano conoce y habla perfectamente el castellano”. I es va quedar tant panxo.

El magistrat fent una interpretació ultraconservadora, amb un petit error inclòs, de l’article 231 i següents de la Llei Orgànica del Poder Judicial, va recordar el fet que tenim el dret i el deure de conèixer la llengua castellana, i no el revés, i que per tant no era necessària la utilització d’un intèrpret tal com havia demanat l’advocat dels acusats perquè els acusats podien parlar amb castellà. El magistrat però, va obviar que els acusats tenen el dret d’usar la llengua oficial de la seva comunitat autònoma sempre que el tribunal tingui jurisdicció en tot l’estat espanyol. I aquest és el cas. Encara que el l’Audiència Nacional estigui a Madrid és un òrgan que té jurisdicció a tot l’estat, i per tant, totes les llengües oficials en llurs comunitats poden ser usades amb normalitat en els procediments judicials d’aquesta cambra.

Per altra banda, remarcar que a l’Audiència nacional compten amb un servei de traducció de caràcter fix amb una bona colla d’intèrprets. És més, un judici amb aquestes connotacions era més que probable que els acusats reclamessin expressar-se amb la seva llengua. Això no fa més que demostrar que el magistrat volia tocar la figa.
Tothom s’envalentona enfront els catalans, però aquí calladets que encara ens tocaran el rebre. Un poble estrany, on la gent de la por en diu seny, on cada dia et sents moralment trepitjat, humiliat i demanant perdó quan la gent no et comprèn. I encara se’ns pregunta per què ens sentim incòmodes?

Diuen que val més el farciment que l’indiot. El magistrat s’ho va prendre al peu de la lletra. Tot un espectacle morbós amb un final feliç, ai! volia dir amb una sentència express. En una societat en la que tenim el fast-food i la sopa instant, per què no podem tenir sentències models en 30 minuts?
Fos quina fos el resultat de la vista, digui’n el que digui’n aquests peluts, la sentència ja estava lligada i ben lligada. Una programació de la qual ja es va queixar recentment els dibuixants de la revista el jueves.
Així, sense haver entès les declaracions dels acusats, ell mateix magistrat havia declarat que no tenia el privilegi de conèixer la llengua catalana, els hi va imposar una multa de 2.730 euros després de retirar la pena de presó. Ja tenim una sentència model per espantar els cargols que es mengen la col.
L’advocat defensor va declarar el mateix dia que pensa recórrer la sentència al·legant una flagrant violació de la tutela judicial efectiva.

Malauradament, en pocs dies de diferència hem vist passar pel portal gris de l’Audiència Nacional a dibuixants de còmics i membres del col·lectiu independentista. Una porta que condueix a les clavagueres més grises i profundes del nostre sistema penitenciari que ens va deixar la mala herència del passat, i per la qual han passat islamistes, els Gal i la colla de Mario Conde entre d’altres. No n’estant fent un gra massa?

Pinten Bastos ( De camí cap a (la) Meca. Capítol 3)

En un anterior article ja em vaig preguntar sobre els ets i uts que podia comportar el trencament del contracte de forma unilateral amb en David Meca. Els mitjans i els polítics semblava tenir-ho molt clar. Obviaven aquest assumpte, i només parlaven que l’operació Meca havia costat 30.000 €, donant el tema per tancat.
Els representants legals d’en David, G.T.A. Consulting Empresarial, volen jugar amb tranquil·litat les cartes que els hi queden, o més ben dit, l’as que tenen guardat sota la màniga.

Sembla ser que l’Ajuntament no va comunicar de manera fefaent la rescissió del contracte, després que el Ple tombés l’operació i el batlle acceptés la revocació. Cagada pastoreta. Ells, a diferència de nosaltres, es curen amb salut i no fan res a corre-cuita. Encara avui, apareix el logotip de Blanes com un dels patrocinadors d’en David. Casualitat? Evidentment no, segueixen donant l’aparença que el contracte encara és plenament vàlid, i conseqüentment compleixen amb les obligacions que disposa el famós contracte.

A més, mitjançant burofax han informat que han conegut la rescissió del contracte de forma unilateral gràcies els mitjans de comunicació. Avisen que “aquesta rescissió pot portar greus perjudicis econòmics i morals per a Blanes i per a David Meca”. Tot al peu de la lletra, sense fer un pas en fals. Primer denuncien que ningú els ha informat de l’operació -primera cleca-, i per tant, el contracte segueix sent vàlid. Seguidament matisen que la rescissió del contracte s’ha produït de manera unilateral, i que això pot portar conseqüències. Trencar un contracte no és fàcil, i té un preu –o potser dos-. El preu polític, ja s’ha pagat, amb el desgast de l’equip de govern, i amb la primera crisi política de la legislatura. El preu de l’incompliment ja fa més respecte. Perquè sembla clar que existeix una clàusula penal –aquesta gent no és mama el dit- que obligaria a pagar una indemnització en el supòsit que una de les dues parts trenqués el contracte, com així ha succeït.

El seny d’uns contra la rauxa dels altres. Esperem que d’aquí uns anys no s’hagi de fer mans i mànigues per pagar sentències del passat com ja ha succeït al ple del setembre.

Marxeu quitxalla! que pinten bastos.

Quatre gats, quatre replegats

Així de contundent es pot resumir l’impacte que tenen tots els moviments populars que sorgeixen a Blanes. Ja sigui per raons socials, culturals, ecologistes, polítiques, totes moren en l’oblit. Fem memòria? manifestació reclamant un parc de bombers per Blanes, manifestació per reclamar el canvi de traçat de la N II per salvar el Vilar i Sant Daniel, cal seguir?

Una cosa sí que sabem fer els blanencs, i és firmar. Firmem a tot arreu, ja sigui per quedar bé o bé perquè coneixem algú, però firmem. Així, els diumenges al matí quan anem a fer la volteta, excusa perfecta per anar a fer el vermut als Terrassans, ens aturem davant totes les taules amb pamflets que trobem. És llavors quan podem entendre que Blanes siguicapaç de recollir 10.000 firmes reclamant sorra, o bé 9.000 per un parc de bombers, o bé batre tots els rècords i recollir-ne 18.000 amb l'única plataforma efectiva de la dècada.
Però també hi ha truc. Sí companys, hem tingut de pagar als “voluntaris” pel fet d’estar amb una taula ridícula i vella per fer de caça autògrafs. Sinó, pregunteu per l’Associació de Càmpings i d’Hostaleria...Això és tenir consciència i valors, 6 €/l’hora i ves-li al darrera.

Tots aquests fets no fan més que reafirmar que ens importa un rave el poble. Una altra vegada, - i no aprenem- ens han atropellat el fons marí i sembla que aquí no hagi passat res. Ens ho han deixat tot potes avall posant en evident, i innecessari perill, l’estat de preservació de les espècies i comunitats d’organismes presents als bancs de sorra fina de s’Abanell. El dragat de sediment destinat a la regeneració de platges es presenta com el principal imputat a l’assumpte. Segons el Ministerio no hem de patir, la zona on s´emmarca el projecte no existeix cap espai natural d´àmbit terrestre o marítim protegit, i tampoc s´han detectat àrees protegides d´especial interès. Tot plegat morralla. Quins pebrots!

Però l’ACA ens ha agafat amb els pixats al ventre i fent cas omís a les advertències dels experts, entre ells el CEAB, ha abocat 180.000 metres cúbics de sorra en un radi de 600 metres de platja, formant una platja fictícia de 300 metres que ha de servir de protecció natural per afrontar amb èxit els temporals de llevant, i aconseguir així que el gran monument de la dessalanitzadora continuï dempeus.

Els dubtes que afloren al cap d’hom és si s’ha fet tot allò que es podia haver fet. Polítics mutis i a la gàbia, comencem malament. Més dubtes, si fem un cop d’ull a l’article 42 de la Llei de Costes que exigeix que si les activitats projectades poguessin produir una alteració important del domini públic maritimo-terrestre, serà necessària una prèvia evaluació dels efectes. No sembla de rebut legitimar aquesta acció amb la lleugeresa que s’ha fet, dient textualment com que "no existeix cap espai natural d´àmbit terrestre o marítim protegit, no hi ha perill" . Senyors, el perill és el mateix. Altra cosa diferent és si aquestes espècies són comunes a la costa catalana, i no tenen un valor – maleït valor- determinat al no ser espècies d’especial protecció. I tot això tinguent l’advertiment del CEAB.

Tenint en compte els precedents de falta de mobilització de la societat civil blanenca, res ens tindria de sorprendre, i és que molts pensen que demà tornarà a sortir el sol a la vila del pingüí, i si no tenim peix, doncs menjarem carn.

En segon terme

Després que el govern de Blanes pengés d’un fil, o això ens volien fer creure, els resultats de la reunió de militància del PDB va assegurar la governabilitat , almenys per un temps més, de l’actual equip de govern. Amb els vots a favor del 81 % de la militància, els seus dos regidors continuaran a dalt de la poltrona del passeig de dintre, tot i el malestar d’un d’ells, però marcant l’agenda política dels pròxims dies amb dos objectius clars: Matisar el pacte de govern d’una banda, i per l’altra tocar el crostó a esquerra. I és que l’actuació d’esquerra en l’afer de David Meca, no ha agradat gens ni mica, i ara contra-ataquen en un dels punts que més dolen a esquerra, la Casa del Poble. La Cooperativa la Blandense està en joc, tard o aviat es tindran de prendre decisions, i el PDB sembla que no els hi caldrà menjar moltes cues de pansa per tenir present qui va fer possible la pèrdua del joguet Meca. Ja vindra’n...

Amb tot aquest ball, la nova portaveu d’Esquerra, Conxita Boldú, s’afanyava a recordar que els famosos 50 punts són un acord amb CIU, i per tant el PDB en quedaria al marge. Sense perdre els estreps i amb contundència, amb un pèl de demagògia també s’ha de dir, ja havia replicat al PDB.
Són molts els rumors que afirmen que després de la marxa de Joan Puig, EUIA i PSC temptejaran a la “nova esquerra”. Tot i que per activa i passiva s’ha dit des de Esquerra que són les famoses bases qui té la paella pel mànec a la secció local, i no pas els líders, a ningú se li escapa que hi haurà un canvi, com a mínim de formes, important.

La Conxita va ser la gran damnificada dels pobres resultats d’Esquerra. Sempre des de l’ombra del gran emperador, o des de l’aixopluc del omnipresent Puig, la seva feina –en un segon terme- sempre va ser valorada positivament, fins i tot pel PSC després de la sortida del govern d’Esquerra en la passada legislatura.
Lluny de la polèmica, deslleialtats, dels micròfons, la Conxita aporta un tarannà tranquil que esdevindrà positiu per el Ple, similar al que té Quim Valls. De mica en mica, veurem com és una formiga, treballadora incansable i ferma amb les idees i el seu esforç. A la Conxita però, li manca carisma i fins i tot confiança per encapçalar un gran projecte. Potser el seu lloc és el treball a l’ombra, on els flaixos vagin dirigits a un altre. Potser compartir parella amb en Joan Puig li ha sigut bo per aquesta qüestió. Tot i això, ens demostrarà a tots, que és possible una altra forma de fer política. Lluny de la crispació, el paper que més coneix, defensant a tort i a dret el que sigui.

Significarà doncs, un canvi radical amb l’estil d’Esquerra a Blanes durant els últims anys. Aquest canvi d’estil els pot beneficiar si tenim en compte el paper que juguen dintre l’actual govern municipal. Serà difícil, per no dir impossible, que accepti les dentetes que li puguin fer tant el PSC i EUIA. No li agrada el protagonisme ni les bombes informatives -si us hi fixeu, fins i tot comento el tema de la Conxita en aquest article en segon terme-. Estabilitat, dolça estabilitat, benvinguda a Esquerra, i de retruc a Blanes !
Malauradament, de piròmans al Ple, encara en quedaran uns quants...

En mans del PDB

Tal com va enunciar Eduard Vilà, portaveu del PDB, aquest partit es reuneix avui dilluns amb un punt estrella sobre la taula, la sortida del govern. El cas Meca els ha deixat tocats. Ells el mimaven com si fos aquell joguet nou, maravellós, il·lusionador, del dia dels reis d’orient que feia tant i tant que esperaves. Tanmateix després no el saber tractar, i van fer cas omís de les instruccions, recomanacions i garanties del mateix. Amb presses, com aquell nen ansiós, el volien estrenar. Un cop estrenat en plena travessia del port, ja provocaren que el producte estrella trontollés des de el primer dia. Els dubtes de la popularitat de la persona, l’elevat cost, el fet de ja comptar amb vuit patrocinadors i un cert secretisme de l’operació van provocar una reacció en cadena de rebuig. El desenllaç del darrer Ple ja el coneixem, conveni tocat i enfonsat.

I sense joguet els hem deixat. Mai sabrem si Meca hagués estat una bona inversió, i si era el canvi necessari per col·locar Blanes dintre la meca del turisme. Imaginació i voluntat de revifar el sector no els hi negarem. Però, resulten evidents que han fallat les formes, i el que pot ser més important, no han sabut vendre bé el joguet.
La partida ha sortit cara, 30.000 € . Però encara em plantejo alguns dubtes. No hi havia cap indemnització contemplada en el contracte, pel supòsit que es rescindís el conveni de patrocini de forma unilateral? No m’ho crec, i menys després d’haver sortit esquitxat de retruc per temes polítics.

Sigui com sigui, el PDB es pot convertit en una nova fera ferotge. Ferida de mort i després d’haver perdut algunes batalletes, sembla haver perdut la il·lusió del primer dia. De fet, ja han amenaçat a Esquerra i a la Casa del Poble en desnonar-los de la “Cooperativa la Blandense”, la mateixa intenció que tenia Josep Marigó, però que la pèrdua de l’alcaldia li van impedir. Així, sembla que el PDB vulgui renéixer de les cendres de PROA. El nou rumb del PDB podria anar encaminat a estripar-ho tot.

Tot hi creure que no sortiran del govern, amb recança penso que la sortida del govern encara els donaria més popularitat, més crèdit, i no estarien lligats de mans i peus –i menys de boca- per seguir amb el full de ruta de la PROA. Si fos així, crec que complirien amb un objectiu, que la gent parlés de Blanes. I tant, fa temps que som la riota de les comarques políticament parlant. Tothom sap i coneix la política rosa de Blanes. Que a Blanes els plens duren de 6 a 8 hores, que no es compleixen les decisions dels plens, que despengem quadres del rei, que es contesta de mala manera els ciutadans que tenen la voluntat i el sacrifici d’esperar fins als precs i preguntes, que construïm teatres com si fos l’AVE...Els del PDB també volen deixar-hi petjada.

No ens esvarem tampoc. Que tenim rivals de qualitat, que la toquen i que juguen bé. A Blanes tindrem política rosa, però de moment, no una façana de l’ajuntament de color rosa com vol la Coordinadora Reusenca Independent (CORI), a l’ajuntament de Reus. Allà l’Elvis Presley és viu, i es diu Ariel Santamaria. Però que vigili’n, que a Blanes avancem a tota castanya tot i el vent de cara cap a la meca del freaquisme. Sí, freaquisme. Què seria doncs, un pacte entre Esquerra, PSC, EUIA, després de la marxa de Joan Puig?

No sé qui d’aquests em fa més por.