Diuen alguns maresmencs que d’Arenys només n’hi ha un, que és l’Arenys de Munt!
Doncs a la retina de molts perdurarà, i per bastant de temps, la rebel·lió d’aquest poble maresmenc amb la seva, ja famosa i polèmica, convocatòria de consulta popular. Passi el que passi, Arenys ha sembrat una llavor de fermesa i simbolisme.
Als temps que corren, en ple corredor de la mort d’aquell Estatutet retallat, escapçat, o com deia el mateix Alfonso Guerra, “Cepillado”, els simbolismes esdevenen cabdals i necessaris per a despertar un poble endormiscat entre tant conformisme benestant estratègicament forjat per les administracions i els mitjans de comunicació.
Amb aquest context, i tenint en compte que la iniciativa sorgeix de la proximitat que representa el municipalisme, no m’estranyaria que la consulta anés quallant arreu del territori per acabar arrossegant a bona part del poble català, a confirmar allò que tots sabem: Som molts més dels que es pensen. Això sí, n’hi han molts d'emprenyats, cremats, dispersats, adormits i esmeperduts.
Doncs a la retina de molts perdurarà, i per bastant de temps, la rebel·lió d’aquest poble maresmenc amb la seva, ja famosa i polèmica, convocatòria de consulta popular. Passi el que passi, Arenys ha sembrat una llavor de fermesa i simbolisme.
Als temps que corren, en ple corredor de la mort d’aquell Estatutet retallat, escapçat, o com deia el mateix Alfonso Guerra, “Cepillado”, els simbolismes esdevenen cabdals i necessaris per a despertar un poble endormiscat entre tant conformisme benestant estratègicament forjat per les administracions i els mitjans de comunicació.
Amb aquest context, i tenint en compte que la iniciativa sorgeix de la proximitat que representa el municipalisme, no m’estranyaria que la consulta anés quallant arreu del territori per acabar arrossegant a bona part del poble català, a confirmar allò que tots sabem: Som molts més dels que es pensen. Això sí, n’hi han molts d'emprenyats, cremats, dispersats, adormits i esmeperduts.
Això doncs, aquest any el poble català, que no els partits polítics que diuen representar-lo, es planta. I es planta amb megàfon en mà per enunciar a tort i a dret, això sí, respectant en tot moment la normativa de contaminació acústica: Que encara som aquí! Que bramem perquè ens sentin, perquè s’incomodin i perquè, sobretot, sàpiguen que tornarem! Quant? Tot un misteri del mateix Stephen King, però tornarem. Mentrestant, nosaltres, potser, romandrem entre conformismes i migdiades. Ells, amb la por. Molta por. I això ens agrada...
En tot cas, que recordin que mai serem els vençuts, sinó aquells que canviarem la història recordant els errors del passat. Temps al temps.
11S09
1 comentari:
Tant de bo tinguis raó i aquesta inicitiva d'Arenys sigui seguida per altres pobles. Podria ser l'espurna necessària per encetar el debat i despertar una mica la societat civil, que és la que realment pot forçar canvis de veritat.
A diferència de la xerrameca dels polítics, que canvien el discurs segons com bufa el vent, la societat civil en el seu conjunt té la força suficient per mantenir el rumb marcat i l'empenta necessària per arribar fins a l'objectiu.
Salut i endavant company!!
Publica un comentari a l'entrada