A la bonica vila del pingüí ja hi vivim, o almenys això procurem, 39.564 persones. Una xifra gens despreciable que ha de servir per fer-nos reflexionar sobre quin és el camí que volem emprendre tots plegats. Perquè és així, necessitem xifres o dies simbòlics per reflexionar sobre el nostre entorn. Qui no coneix la setmana de la mobilitat sostenible, el dia de la lluita contra el càncer, el dia sense mòbil, i si em burxeu, el corre-bars anual, per citar-ne alguns a l’atzar.
Doncs ara toca parlar d’urbanisme, carai, 40.000 habitants no s’hi arriba cada dia! I menys en nucli reduïts dels 17,68 km² que gaudeix Blanes.
Dintre d’aquets escassos 17 quilòmetres i escaig, ens permetem el luxe de tenir el 52% de les vivendes desocupades bona part de l’any. És a dir, la meitat de les vivendes de Blanes estan buides durant molts mesos al ser una segona residència, o estant totalment desocupades esperant el millor moment per vendre. Per fer-s’ho mirar. Gent sense casa i cases sense gent, com s’entén?
Avui, però, ens centrem amb l’etern debat sobre el creixement. Pot créixer Blanes més? O potser més important, té de créixer més? Comencen escassejar els terrenys urbanitzables, i com és sabut, a curt termini l’obra nova s’ubicarà al voltant dels terrenys que van des de el Cementiri fins al Pont verd, ara de color marró. Sembla doncs, que corda per estirar en queda. Potser, hi enquibirem 10.000, potser 20.000, o potser fem una dotzena de gratacels al voltant de St Joan. Idees més estravegants he vist en algun pamflet electoral blanenc.
Doncs ara toca parlar d’urbanisme, carai, 40.000 habitants no s’hi arriba cada dia! I menys en nucli reduïts dels 17,68 km² que gaudeix Blanes.
Dintre d’aquets escassos 17 quilòmetres i escaig, ens permetem el luxe de tenir el 52% de les vivendes desocupades bona part de l’any. És a dir, la meitat de les vivendes de Blanes estan buides durant molts mesos al ser una segona residència, o estant totalment desocupades esperant el millor moment per vendre. Per fer-s’ho mirar. Gent sense casa i cases sense gent, com s’entén?
Avui, però, ens centrem amb l’etern debat sobre el creixement. Pot créixer Blanes més? O potser més important, té de créixer més? Comencen escassejar els terrenys urbanitzables, i com és sabut, a curt termini l’obra nova s’ubicarà al voltant dels terrenys que van des de el Cementiri fins al Pont verd, ara de color marró. Sembla doncs, que corda per estirar en queda. Potser, hi enquibirem 10.000, potser 20.000, o potser fem una dotzena de gratacels al voltant de St Joan. Idees més estravegants he vist en algun pamflet electoral blanenc.
D’altra banda, els serveis públics, les infraestructures, i el transport públic ,ara per ara, no estan preparats per engolir 10.000 persones “fixes” a l’any. Si accedir amb cotxe els dissabtes és un viacrucis, pensa-ho en fer-ho a l’estiu, en festa major, i amb 10.000 habitants més. Quin merder, de veritat, més valia no haver-ho pensat.
Per últim només reflexionar sobre si Blanes “com a poble” li és convenient créixer més. Em refereixo el seu teixit social, a la seva gent, els seus ghettos –tampoc ens enganyem-. L’esperit de poble es va perdent, la cordialitat, la participació...Segurament això és el preu que cal pagar per fer-se gran. O potser no. La III Fira d’entitats va ser un èxit, tot hi no arribar, encara, a totes les entitats, moltes si que hi van participar. També és cert, que algunes hi van participar -malauradament- mostrant les misèries, la falta de gent, i el seu camí cap a l’oblit.
Molts interrogants tot plegat i poques garanties, però d’altra banda res de nou. El millor, o el pitjor, és que tot segurament continuarà igual. Amb la gran avinguda Josep Tarradellas, amb 8 immobiliàries amb escassos 200 metres. Senyal que la mamella encara raja, i mentres ragi tot igual. Més marró, menys verd, i paradoxalment menys vivendes de primera residència. Tot un misteri.
Però a Blanes aprenem per xoc. Un cop ens ho veiem a sobre reaccionem, o almenys ho intentem, mentrestant qui dia passa any empeny, i tira milles.
4 comentaris:
Jo crec que si cal arribar als 50.000 per una simple raó, els municipis de més de vint mil habitants cobrar reben de l'estat una sèrie d'impostos i fins als 50.000 no passen de categoria.
L'equilibri està en que si cobras per vint mil i has de donar serveis a aquests no hi ha problema, però quan tens el doble i només reps la meitat doncs això ja és una altra cosa. En el moment en que els nostres polítics van donar el pas endavant ara ja no es pot fer marxa enrere.
Crec que és hora de començar-se a plantejar quin tipus de poble volem ser, marcar un límit que crec són els 50.000 mil i tancar portes. Per altra banda, també han de tenir clar de que han de viure els blanencs i a on han de treballar, perquè és increible que a un poble de 40.000 habitants molts hagin d'anar a treballar a altres poblacions perquè aquí no hi ha feina....
És hora de que comencin a apostar pel turisme, més hotels, més platja, i per la indústria mitjana.
També estan donant llocs de treball l'entorn comercial i aquí crec que s'ha de fer una aposta més important incloent altres comerços d'importància creant una àrea comercial d'atracció a tota la comarca, com ho han fet a Salt o Mataró.
És hora de centrar-se més en els espais de treball i atracció de clients i deixar-nos de tant de totxo.
Una abraçada als bloguers.
bo el post i bo el comentari. Enhorabona.
Bona reflexió i bons dubtes. Si vostè hem pregunta si Blanes ha tocat sostre jo li contesto amb un si. Per què?
Doncs per que quina necessitat té el poble de construir noves residències si les actuals com molt bé esmentes estan deshabitades o ocupades a temporades estiuenques?
Falten 10.000 per arribar a les 50.000 persones, però ús heu parat a pensar quin perfil de gent podria ocupar aquestes places restants? Dubto que sigui gent de les localitats properes, ja que a blanes el preu de l'habitatge està molt més desorbitat que palafolls, tordera o malgrat.
Tambe podríem esperar tota la gentussa de la perifèria de Barcelona tots morts de gana però ben empolainats, amb l'esquena ben dreta i un bon bigotet a l'estil del nostre amic paquito, esclar, aquest no els rebem com són deguts, ja que ells son posseïdors d'una fortuna intangible, però fins que no aconsegueixin vendre's el seu búnquer de totxos negres, no podran ser potencialment perillosos per la vila.
Persones immigrants? potser..però no crec que siguin totes elles les 10.000 restants.
Respecte el comentari anterior no crec que sigui viable la construcció de nous hotels, però si crec que es necessari tenir una bona platja i molt més important es tenir una bona indústria mitjana.
Tampoc crec que amb la creació d'una àrea comercial a nivell comarcal, ja que Mataró o Girona queden a mitja horeta llarga i el desplaçament es una petita excursió molt agradable per desconnectar de la feixuga rutina setmanal.
Mentre la majoria de joves blanencs tinguin la seva emancipació lluny de blanes... la fita serà mantenir els 40.000 habitants actuals....!
SALUT I LLIBERTAT!
La gran àrea urbana de Blanes-Lloret, que també inclou Tossa de Mar, ha registrat el sisè major increment percentual d´habitants de tot Espanya entre el 1981 i el 2006. Concretament, ha passat d´una població de 34.527 persones a 75.961, cosa que significa un increment del 220%.
Publica un comentari a l'entrada